Per a les dones, i alguns homes, (35.001 el nombre de persones amb càncers de mama diagnosticats fins a la data l’any 2023), saber que tenen càncer de mama és devastador. Viure amb el diagnòstic pot canviar el món d’una persona i, juntament amb els símptomes físics, no és estrany experimentar problemes de salut mental com depressió i ansietat. Diferents estudis han demostrat una necessitat real de donar suport a la salut mental de les persones diagnosticades amb càncer de mama. Després del diagnòstic i començament del tractament pot aparèixer un remolí de por, tristesa, ira i preocupació. Aquestes emocions poden provocar ansietat i depressió o exacerbar els símptomes d’algú que ja viu amb aquestes condicions. Pensem que quan no ens sentim bé, tendim a descuidar la nostra salut física. És possible que no mengem bé o que optem per l’opció més accessible, fàcil o còmoda, en lloc de la més saludable. També, que no fem exercici perquè estem molt esgotats/des i, sovint, tenim problemes per dormir bé a la nit, això és molt probable en persones amb un diagnòstic de càncer. Per això és tan necessari ser conscients i buscar ajuda quan sigui necessari, reaccions emocionals negatives i desadaptatives seran normals i esperables davant la notícia que “tinc càncer”, però la continuïtat, la gestió i el maneig del que penso sento i faig, em dirà, si cal i és necessari que busqui professionals en salut mental que m’acompanyin en aquest camí. Juntament amb el cost emocional que pot portar un diagnòstic de càncer de mama, el tractament en si pot causar insomni, problemes de memòria i canvis en el nivell hormonal que provoquen canvis d’humor. L’augment de pes també és un efecte secundari conegut d’alguns medicaments. Tot això posa les persones en major risc de desenvolupar problemes de salut mental a llarg termini. L’objectiu principal del tractament de salut mental durant el càncer de mama és ajudar les persones a aprendre a afrontar els canvis emocionals, físics i emocionals associats amb la malaltia i els tractaments, que poden ser traumàtics i dolorosos. No tinguem por a demanar ajuda, comprometem-nos amb la nostra salut física i mental. Segurament el camí serà menys pesat, menys dolorós i la meva actitud davant les circumstàncies serà més favorable per al resultat o pronòstic de la malaltia.
Luisina Daives. Psicòloga d’Amadem