La família condiciona com som en molts aspectes. Pares, mares, germans/es, avis/es i fins i tot oncles/ties i cosins/es ens ensenyen valors, costums, la nostra llengua i la manera de relacionar-nos amb el món, aspectes que conformen la nostra identitat i personalitat. No obstant això, per a bé o per a mal la família també condiciona la nostra estabilitat emocional, oferint-nos un entorn estable i saludable en el qual ens podem desenvolupar de forma adequada o, per contra, un entorn marcat per la inseguretat i por, que ens desestabilitza. Tota família funcional és aquella en què els pares i mares saben educar bé els seus fills/es, generant un entorn en què l’afecte i l’amor és present, però sense deixar que els nens i nenes facin tot el que vulguin, sense límits, normes i pautes. La clau està en saber donar amor alhora que s’és responsable en la cura, aplicant un sistema democràtic de criança, i complint les tres principals funcions que tot bon pare i mare ha de complir: protecció, cura i afecte. D’altra banda, quan un integrant de la família presenta un trastorn mental, serà un dur revés per a la família, especialment per a la persona que s’encarregarà de cuidar-lo. Els familiars es poden sentir molt aclaparats i estressats en veure com una persona que coneixien de tota la vida canvia, deixa de ser com era i ara requereix moltes cures. Les infàncies disfuncionals exerceixen com un important origen en els trastorns mentals, i les adulteses disfuncionals contribueixen a mantenir la psicopatologia. Siguem conscients de la importància de generar diàlegs respectuosos dins de casa, de demanar perdó quan alguna cosa no s’hagi fet bé i de posar límits clars des del principi.
Luisina Daives. Psicòloga d’Amadem